La Basima és una nena de sis anys que va arribar fa dos mesos del Marroc. Encara no ha pogut aprendre gaire català ni castellà, però mostra molt interès per comunicar-se. A classe acostuma a fer activitats diferents de les dels seus companys i companyes, ella fa fitxes per aprendre els números i l'alfabet mentre la resta fa un projecte sobre el Sistema Solar. La mestra s'apropa a ella per veure si va fent les fitxes, però només es comunica amb ella fent gestos, ja que pensa que no la podrà entendre. A vegades, la Paula, una nena de la classe, intenta ajudar la Basima, tanmateix la mestra li demana que no ho faci, ja que considera que ho ha de començar a fer tota sola. Al claustre, la mestra explica en quina situació es troba la Basima i diu: '' Aquesta nena no s'entera de res, de veritat, no sé què ha après al Marroc, però és que és com tenir a un infant de tres anys, no sap parlar, no sap escriure, no entén gairebé res...''. Els pares de la Basima tampoc saben parlar ni llegir en català o castellà, però totes les comunicacions de l'escola es fan en català. La tutora només es comunica amb ells quan van a buscar-la a la tarda, i ho fa amb gestos i amb un somriure fent entendre que tot va bé. Però la realitat és que la Basima passa els dies a l'escola sola, ja que a classe ha de fer coses diferents i al pati no troba ningú amb qui poder parlar o jugar.